Com a bon grup de música, Kitsch es va crear en un local d’assaig. Un local d’assaig que era el garatge de casa un dels components, enmig d’un barri residencial. Eren el fenomen d’aquella època: “el fill d’en Lluís ha muntat una banda i cada tarda estan fent fressa”. A finals dels 80 van començar a publicar enregistraments i a tocar per la província de Girona. Començaven a ser coneguts i, de tant en tant, els assajos es convertien en petits concerts perquè alguns curiosos s’acostaven a la porta del local per veure com es creaven cançons.

Duran els més de vint anys de recorregut han mantingut una línia de coherència, de “savoir faire” alternativa, independent i molt pròpia. L’evolució els ha portat a experimentar amb bases electròniques, fins i tot tocar amb caixa de ritmes i buscant en alguns moments un so tirant a pop. Per celebra el vintè aniversari del grup, vint formacions de la comarca van preparar versions de cançons de Kitsch, oferint un concert d’allò més multidisciplinar i exòtic. A més, ells mateixos es van autoversionar oferint versions “acústiques” de grans èxits i noves propostes amb l’Electrocàustic. La poca repercussió d’aquesta aposta, però, va fer que el grup entrés en dinàmica negativa. Pocs concerts, canvis en la formació i escàs material nou. Tot això va desencadenar en la voluntat de fer un disc de comiat. La idea inicial era anomenar-lo Kitsch Adéu, jugant amb el fet que és el desè àlbum. Però enmig del procés, es revifa la flama. Hi fa molt els fitxatges, Jordi Farreras, a la bateria i David Zamora, guitarra i veus. Sobretot aquest últim, fan reconegut del grup que ha complert un somni de joventut. La injecció de moral i noves possibilitats ha fet que l’últim projecte es converteixi en el primer disc d’una nova època. Kitsch 10 torna la formació al so més rock, i ho demostren amb un directe d’allò més potent. De moment només s’ha pogut escoltar en un parell d’ocasions, però n’hi ha hagut prou per convèncer el públic més fidel que s’han recuperat les arrels. Els més veterans recuperen el so amb el que havien conegut el grup i els més novells poden descobrir que no només Mick Jagger té força més enllà dels 40. El grup ha tornat al garatge i ofereix la seva versió més potent. Llarga vida.

Tres anys després de les celebracions del 20è aniversari i la presentació del disc Electrocàustic, la formació banyolina Kitsch presenta nou treball. Havia de ser l’últim disc del grup però finalment és el primer d’una nova etapa, la del “retorn als orígens”, amb una renovada formació.

El disc, que sortirà els propers dies, serà el debut de la nova formació de Kitsch, amb els incombustibles Lluís Costabella i Joan Pairó, i amb les incorporacions de David Zamora, guitarra i veus, i Jordi Farreras, a la bateria.

El nou treball, que és el desè de la formació, es dirà “Kitsch Deu”, tot i que el títol inicial era “Kitsch Adéu”, perquè havia de ser l’últim disc del grup després d’una etapa molt crítica des del punt de vista creatiu. Segons explica un dels seus membres fundadors, el guitarrista i veu principal Lluís Costabella, Electrocàustic no va tenir el ressò esperat, i per això en tot moment el nou disc es va concebre com si fos l’últim. Però al final ha estat el primer d’una nova etapa.

A la portada, dissenyada pel també banyolí Miquel Amela, apareix la imatge d’un cementiri vist des de l’interior d’un nínxol. El disc “parla de la mort des de la vida”, és la contradicció de Kitsch i el seu “retorn als orígens”, assegura Costabella. Segons el guitarrista, el contingut del treball són “cançons de local d’assaig”, i “més que mai, sona a grup”.

El nou treball de Kitsch sortirà a la venda els propers dies, abans de Sant Jordi. El primer concert que oferirà la formació serà el pròxim 25 d’abril a la Cellera de Ter. Costabella ha explicat que s’està acabant de lligar la presentació a Banyoles que, tot i que no hi ha data ni lloc, serà “una cosa ben feta”.

Cada cop està més a prop el gran festival de Banyoles. L’Aphònica ha agafat ja una rellevància social i mediàtica important, perquè ens té molt ben acostumats a propostes d’allò més interessants. A més, dins una filosofia estimulant: portar Roger Mas fa quatre anys quan només n’haviem sentit a parlar per quatre coneixedors de la nova música, posar Jorge Drexler al costat de l’Estany en una nit màgica, estrenar un escenari al Puig d’en Colomer amb Ariel Rot, apostar per una incògnita de directe com Jay-Jay Johanson i deixar els no iniciats amb un pam de nas o ajudar a descobrir fenòmens com Estanislau Verdet comporten un gran batatge. Les esperances per aquest any són també molt altes, tot i que ens diuen els responsables que el pressupost s’ha mantingut i les ofertes són cada vegada més cares.

De moment, el primer nom és un referent. Raimon i l’Estany són dues combinacions que agradaran a molts dels habituals del festival (el sector més veterà). Com que aquest blog és poc seguit, puc avançar, sense gaire risc de rebre esquerment: “me s’ha dit” que L.O.L. seran una de les apostes. Ho coneixerem tot el dia 28 de maig i des del 25 de juny, ja tenim reservats tots els vespres-nits per anar a gaudir de bona música en directe, que no hi estem acostumats.

Raimon serà un dels caps de cartell de la cinquena edició del festival (A)phònica de Banyoles. El cantautor valencià actuarà el dijous 26 de juny a les 11 a l’escenari del Club Natació Banyoles. La cinquena edició del Festival de la Veu tindrà lloc del 25 al 29 de juny, i inclou com a novetat el taller d’arts parateatrals (sim)phònica.

Després de la seva recent actuació al Palau de la Música de Barcelona, el cantautor valencià Raimon actuarà al Festival (a)phònica de Banyoles, on repassarà els èxits més importants de la seva llarga trajectòria. El concert tindrà lloc el dijous 26 de juny al Club Natació Banyoles, amb entrades de pagament que es posaran a la venda a partir del 30 de maig a un preu d’11 euros. Francesc Viladiu, un dels responsables del Festival, ha destacat la importància que (a)phònica pugui comptar amb noms com Raimon, que no ha actuat a Banyoles des de fa 23 anys. Viladiu també ha destacat que el cantautor va ser censurat en diverses ocasions durant la dictadura franquista, una d’elles per actuar a Banyoles.

Aquest any, (a)phònica arriba a la cinquena edició, amb actuacions a diversos espais de Banyoles i nombroses activitats paral·leles. Precisament, una de les novetats destacades per aquest any serà el (sim)phònica, un taller d’arts parateatrals que es portarà a terme en el marc del festival i que s’organitza conjuntament amb l’Aula de Teatre de Banyoles. El taller, sota la direcció de l’actor i director de teatre Albert Olivas, tindrà una durada de 10 sessions, que es duran a terme els dissabtes del 10 de maig al 21 de juny a la Nau Provisional d’Arts Escèniques.

Les persones interessades en participar a (sim)phònica es poden inscriure fins el divendres 16 de maig a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, els matins, o a l’Espai Jove de la Vila Olímpica, a les tardes. El preu de l’activitat és de 80 euros i les places són limitades.

Per altra banda, també s’han obert les inscripcions per a participar al camp de treball que ha organitzat la coordinadora de lleure per poder organitzar el festival. En concret, a l’activitat s’hi podran acollir 24 joves d’arreu de Catalunya, que coneixeran de primera mà la gestió interna d’un festival de música d’aquestes característiques.

El Festival de la Veu (a)phònica tindrà lloc del 25 al 29 de juny. El cartell i la resta d’activitats que inclou el festival es farà pública el proper dimecres 28 de maig.

Un concert de música clàssica clausurarà aquest diumenge l’exposició “Aus: adaptacions al medi” del Museu Darder - Espai d’Interpretació de l’Estany. La proposta, emmarcada en el cicle de Joventuts Musicals, fa un repàs a  peces de diversos autors inspirades en el cant dels ocells.

La flautista Cristina Granero, juntament amb la pianista japonesa Yuki Matsushima, oferiran diumenge una de les propostes més curioses del cicle de primavera de Joventuts Musicals de Banyoles. D’una banda, perquè la línia que segueix el repertori de “El cant dels ocells” no és habitual. Centrat en la música clàssica, el concert fa un repàs a obres d’autors tan diversos com Schubert, Clarke Takemitsu i Messiaen, però totes inspirades en el cant del ocells.

D’altra banda, s’ha aprofitat aquesta peculiaritat per buscar un entorn adequat. No és la primera vegada que un concert de Joventuts Musicals es fa al Museu Darder, però aquest està estretament lligat amb la ubicació.

Durant les darreres setmanes s’ha pogut veure a l’equipament municipal l’exposició “Aus: adaptacions al medi”, que repassa com les diverses espècies d’aus habiten als racons més diversos. Segons ha explicat el president de l’entitat, Miquel Cuenca, la coincidència de les dues activitats va ser una casualitat, però aquesta vinculació encara fa més interessant l’espectacle. L’exposició ha tingut també altres activitats paral·leles com una sessió d’anellaments d’ocells que es va fer a finals d’abril.

El concert de “El cant dels ocells” es podrà veure diumenge a l’Auditori del Museu Darder a partir de les set de la tarda, i el preu de l’entrada és de 6 euros.

Si hi ha un personatge actualment “in” a la Banyoles cultural, aquest és l’Albert Serra. Individu inclassificable, ha fet una nova versió de la filosofia “my way”: portant al límit una manera peculiar de veure la vida i les coses, s’ha convertit en un referent cinematogràfic. Director novell (cada cop menys), ha fet tres pel·lícules:

Crespià: uns Pastorets de finals del segle XX, amb un guió semiridícul, que va tenir el mèrit de congregar la societat civil local perquè pràcticament tota hi sortia, alguns participant-hi i altres en referència.

Honor de cavalleria: una “parada de cap” sobre el dia a dia del Quixot i Sancho Panza, utilitzant els mínims recursos però amb una visió molt sui generis, que ha captivat la crítica especialitzada.

El cant dels ocells: és la nova aposta, fent una volta de cargol i exprimint encara més la filosofia del relat quixotesc. Explicar el camí dels tres reis d’orient a través de la “contemplació”, només ho pot fer un il·luminat o un geni. De moment, ningú ha vist la versió definitiva, però ja ha estat seleccionada per Cannes.

Albert Serra: un personatge provocador que, de moment, se’n surt d’allò més bé.

L’avanç:

El festival internacional de Cannes serà l’escenari de l’estrena de “El cant dels ocells”, la nova pel·lícula d’Albert Serra. El film no arribarà a les sales comercials fins el mes d’octubre i el director té la intenció de fer una presentació especial a Banyoles. Els responsables del festival de Cannes han tornat a citar el director banyolí per mostrar el seu treball. Fa dos anys, davant el “boom” que va suposar “Honor de Cavalleria”, Albert Serra ja va ser protagonista de la Quinzena de Realitzadors del festival. Ara, aquest marc servirà d’estrena del nou film, “El cant dels ocells”, protagonitzat també pels actors locals Lluís Carbó i Lluís Serrat i que explica el viatge dels tres reis d’orient. El llargmetratge té uns 100 minuts de durada, en blanc i negre, i és, en paraules del propi director “contemplació pura i dura”. Albert Serra no ha volgut valorar si el nou film és “millor o pitjor” que la premiada visió del Quixot, però ha assegurat que cadascuna té “una intenció diferent”. El director, però, ha valorat molt positivament el fet d’estrenar el film en un lloc tan destacat com el Festival de Cannes, tot i que preferiria que fos en la secció oficial. Serra ha explicat que ara mateix s’està acabant amb l’edició definitiva del film, pel qual es van rodar unes 110 hores de metratge. Després de Cannes, el film es podrà veure a finals de mes en una mostra de cinema a Barcelona i, de cares al setembre o l’octubre, s’estrenaria oficialment. El director ha apuntat la seva intenció de poder fer una projecció especial a Banyoles, tal com es va fer amb els seus anteriors films. Amb tot, Serra també ha destacat que l’equip del rodatge té previst organitzar un autocar per desplaçar-se a Cannes, igual que fa dos anys. Pel banyolí, però, en aquesta ocasió serà més especial perquè la projecció al festival suposa l’estrena del film. “El cant dels ocells” està produïda per Andergraun Films i Eddie Saeta i té un pressupost de poc més de 700 mil euros.

“Això és un quadre, un interior. L’interior d’una casa i l’interior d’una dona, la Neus. Ella i en Miquel formen una parella que es veu abocada a la seva última oportunitat: deixar enrere el destí tràgic familiar teixit a través de les generacions, tenir el coratge de desafiar el fat i optar decididament per la vida. Com a símbol, es compren una casa. Però ja se sap: qui es compra una casa vella corre el perill de trobar-s’hi una intrusa no del tot desitjada. O sí.”

Aquest vespre el Teatre Municipal ofereix l’obra “Interior amb intrusa”, del dramaturg banyolí Jordi Sala. L’obra, a cavall entre la comèdia i el drama, afronta la relació de parella i exposa la lluita per superar una crisi. L’argument se centra en explicat la relació d’una parella en crisi, que s’acaba de comprar una casa. El projecte, que vol ser una plataforma de salvació de la relació, inclou una tercera persona, una intrusa que no s’esperaven. 3 actors i un escenari amb una posada en escena poc clàssica i innovadora.

Producció: Companyia Didascàlia Teatre i Eironeia Produccions.

La cita serà divendres i dissabte al Teatre Municipal de Banyoles, a partir de les 22:00 hores.

Adjunto àudio amb un extracte de l’entrevista que he fet al director, Jordi Sala.

Entrevista Jordi Sala

Passos fets: elegir blog, la foto, el disseny, els colors i, fins i tot, el tipus de lletra. Feta la prèvia logística, fem la prèvia conceptual. Aquest blog s’estrena seguint el fil (amb distància física i cronològica) de l’assignatura de Periodisme Especialitzat en Cultura. Un cop concretats els passos a seguir, iniciem-ho el més aviat possible. En aquest cas, l’objectiu és que aquest espai vagi reflectint una mica l’actualitat cultural que m’és més propera, la que es fa a Banyoles i comarca. Lògicament, aportant qualsevol ítem que em sigui interessant en temps i circumstàncies adients a la idea del blog.